Artchimboldi – fruit de molts anys d’observar els nostres clients, veiem com estem anant cap a un nou tipus de lideratge i a més la sensació és que hi estem anant si o si. I les característiques serien un lideratge no jeràrquic, fins i tot més compartit, on el lider és més proper, hi ha més transparència, … I vosaltres, potser per intuició, sembla que ho estigueu fent així.
BMAT – per intuició i per ignorància (riuen). Jo diria que per la manera de fer i també pel que hem après dels llocs per on hem passat. Perquè nosaltres ens coneixem des de que vam entrar a telecos, el 93. Vam començar el grup de tecnologia musical a la universitat junts, vam estar allà deu anys i després vam començar BMAT. No tenim cap trajectòria professional en el món dels negocis. L’únic bagatge que teníem era de la universitat i d’un grup de recerca, que també era molt especial, perquè vam començar cinc i vam acabar essent setanta.
Artchimboldi – Potser allà vau viure molt el treball en equip i que algú liderés?
BMAT – Era un lideratge molt orgànic. No hi havia jerarquia, podies establir les al.liances amb qui volguessis..
Artchimboldi – I és potser el que esteu fent ara a BMAT? Vull dir, el fet que no haguéssiu estudiat res d’empresa, potser us va donar la frescura de fer les coses amb sentit comú?
BMAT- M’agrada que ho preguntis amb termes optimistes, quan dius frescura … però també ens hem equivocat molt…
Artchimboldi – Però fent-ho d’una altra manera també podíeu haver-vos equivocat, no?
BMAT – si, si, clar. La veritat és que ens agrada anar provant constantment, moure’ns rapid, a nivell organitzatiu també i a nivell d’empresa.
Artchimboldi – I això és una gran clau de la nova actitut que hem de tenir, no creieu?
BMAT – si, equivocar-se i equivocar-se rapid.
Artchimboldi – i no tenir por a explorar, oi? Que sembla fàcil, però no ho tenim gens integrat, ni a l’escola, ni a la societat…
BMAT – Si, és el procés, provar, descobrir,… i t’has de poder equivocar.
Artchimboldi – I això vol dir que no s’ha de penalizar l’error, oi?
BMAT – No, no s’ha de penalitzar, l’error està ben vist i és necessari però el que demanem és que la gent s’equivoqui ràpid i que aprengui de l’error. La cultura de l’error ve associada amb un compromís d’aprenentatge i d'”accountability”, d’assumir la responsabilitat. Molta llibertat però amb responsabilitat. “Aquí tens tota la informació de la companyia i aquí tota la del mercat. Saps el mateix que sabem nosaltres.” Transparència total d’informació. A canvi demanem molta responsabilitat, resultats i que la gent sigui molt pro-activa, apassionada amb la feina. Això és un handicap que arrosseguem de la universitat. A nosaltres ens va molt bé quan la gent ve motivada de casa, que li encanta el que fa. Li encanta. El que sigui, pot ser fer excels, com composer cançons, és igual.
Artchimboldi – I trobeu molta gent jove a qui els hi encanti fer coses?
BMAT – Si. I de tot el món. Joves, motivats, que els hi agrada la feina i és més, busquen una missió, es qüestionen molt abans que nosaltres l’ètica en el treball. “El que faig té sentit? la humanitat serà millor o pitjor?”
“Donem confiança plena i molta autonomia. A canvi esperem responsabilitat i que aprenguin dels errors. ”
Artchimboldi – I llavors, els vostres joves creieu que tenen molt present el fet de voler contribuir en algo? perquè això sembla un avenç realment…
BMAT – Clar, nosaltres no podem generalitzar, la nostra experiència és que si, que els joves volen contribuir en algo. I també volen fer algo que els hi agradi, no només treballar perquè s’ha de treballar.
Artchimboldi – O sigui que guanyar diners és important, però no tot gira entorn d’això, el sentit de la feina és més important i els diners llavors venen, oi?
BMAT – Si fas el que t’agrada, t’escoltes i estàs jugant, segur que ho fas bé, i llavors els diners mes o menys venen…
Artchimboldi – Home, però vosaltres ho teniu molt integrat, però no és el més habitual… Hi ha estadístiques que diuen que el 90% de la gent està treballant en una feina que no li agrada… I potser lo que destacaria més de les empreses noves que surgeixen, com la vostra, és aquest foment de l’actitut del nen, d’explorar de manera natural. És com si abans ens poséssim un vestit per anar a treballar i haguéssim de fer un rol, però no fóssim nosaltres mateixos… I a empreses com la vostra, les persones són elles mateixes.
BMAT – D’això en parla un llibre que ens va agradar molt, “Reiventing Organizations” de Frederic Laloux. Explica que s’està desenvolupant un nou model d’organització, que li diu Teal. En alguns casos molt extrem i d’altres no tant. I planteja algunas coses que nosaltres fem. Una de les coses que menciona és que has de deixar que les persones es mostrin a la feina tal com són.
Artchimboldi – Ja.. que has de ser tu, de fet com més siguis tu, més interessant serà el que aportis.
BMAT – Una altra cosa que vam fer, és demanar a la gent que es preguntés si estava en harmonia el rol que jugava a BMAT amb les seves inquietuds vitals, amb una cosa que es diu Ikigai.
Artchimboldi – I com va anar? perquè no és tan fàcil omplir-lo… has de saber escoltar-te i distinguir que vols, etc…
BMAT – si, és veritat, no és tan fàcil. De vegades ens demanen coses com que volen benestar o una serie de coses que nosaltres no podem donar. Això és un problema teu, que t’has d’escoltar, podem negociar coses però d’altres són feina personal seva. No podem fer de “parenting”.
Artchimboldi – Clar, a més això és un procés d’autorreflexió que es va fent al llarg de la vida, no és omplir un formulari un dia i ja està. Les experiències vitals que vas tenint, si les vius escoltant-te, t’ajudaran a descobrir com ets. Vas evolucionant, vas creixent. I clar, a la feina hi estem tantes hores que no deixa de ser un lloc on la gent va creixent. Això no é sevident tampoc, oi?
BMAT – Durant el temps que estiguem junts ha de servir per tu i per nosaltres. La gràcia és que ens permetem créixer junts.
Artchimboldi – Un altre dubte que tinc és, jo com a empresa, el dilema que he tingut sempre ha estat, en tenir beneficis, cal créixer sempre? o no té sentit? En el meu cas, sempre he pensat que créixer per créixer no m’interessava especialment. Créixer mentre la feina continui essent una exploració creativa i mentre jo personalment estigui bé, ok, però si créixer em fa perdre qualitat personalment no. Pero és un dilema, perquè quan tens beneficis has de fer-ne algo… Com ho veieu vosaltres?
BMAT – Nosaltres encara no hem arribat allà on hem d’arribar, encara hi ha molt recorregut a fer.
Artchimboldi – És a dir, que encara teniu molt clar que si teniu beneficia els reinvertireu en l’empresa?
BMAT – Si, si, això sempre ho hem fet. Però és una opció personal nostre. Nosaltres des de l’inici vam apostar pel creixement.
Artchimboldi – Voleu dir ser una empresa gran a nivell de nombre de persones? i que això pesa més que per exemple ser més eficient econòmicament?
BMAT – Totalment. I és per l’impacte que podem tenir com a empresa dins del món de la industria discogràfica. Si volem canviar les regles, necessitem ser més poderosos i més grans. Treballem amb el 40% de les sgaes de tot el món, des de Nova Zelanda, fins a Xile. I ara mateix el 10-15% dels diners es mouen amb dades que són transparents i eficients, les nostres, que són auditables. Això vol dir que 1,5M de € es distribueixen a l’any amb les dades nostres.
Artchimboldi – I en el fons el que hi ha darrera, el que us mou, és un propòsit de justicia? què seria el que us mou?
BMAT – Que estigui ben fet, que sigui correcte. No només just, també transparent. … I també ens hem reinventat. Quan vam començar la companyia volíem sẻr el google de la música. I això ho vam derivar en altres idees.
Artchimboldi – I llavors la força vostra és perquè personalment us agrada molt la música? Que tu composis i tu toquis la guitarra… O no creieu necessari aquest paral.lelisme amb el projecte?
BMAT – Que facis música no és necessari. Que t’agrada la música si. Perquè la gent estableix vincles molt estrets, molt emotius amb la música. No cal necessàriament que facis música, que siguis cantant o toquis un instrument, però que consideris que la música pot salvar el món si és important. Perquè llavors la gent està treballant per algo que té una força curativa important.
….
ENTREVISTA COMPLETA AL MAGAZINE D’ARTCHIMBOLDI
