Celia Pipó

MINDFULNESS

 

Anna – Celia, parlem de Mindfulness, perquè ara està com de moda, oi?  I a  l’empresa també. Potser la teva relació amb el Mindfulness.

Celia – T’explico com he arribat jo a aquest món. Si penso en l’origen, et diria que era la música. Jo estava estudiant violí i tot i que a mi m’agradava molt tocar-lo, em posava molt nerviosa als exàmens.

Anna – Quants anys tenies?

Celia – Ja era adulta, vint cap a trenta. I en aquell moment jo treballava a Microsoft i alguns companys meus es prenien una pastilla quan havien de fer presentacions per no estar nerviosos. Però jo no volia prendre res. I vaig començar a sentir a parlar de la meditació, d’aprendre a respirar i de com això et podia ajudar a tenir calma. I vaig començar a investigar.

Anna – Vivies a Irlanda en aquell moment? o a Barcelona?

Celia – Ja vivia a Barcelona. I el que em va passar és que jo volia aprendre a meditar però on vaig anar no hi havia cursos de meditació sino que havia d’aprendre la filosofia que hi havia al darrera de la meditació. I em va enganxar. Suposo que ja m’agradava la filosofia, la psicologia i això em va animar a continuar estudiant la filosofia que hi ha darrera meditar. I vaig veure com m’anava bé a mi. Ja portava un temps treballant a Microsoft i el que vaig notar amb el temps, després de cursos i anys de practicar, és que vaig canviar el com em relacionava jo a l’empresa, amb els altres, a l’hora d liderar, com portava els projectes, el feedback que rebia… tot va començar a canviar.

Anna – Com? estaves més concentrada?

Celia – D’entrada, en el sentit de gaudir. Hi ha una pressió innata a les multinacionales que no sempre et fa gaudir del que tens, dels projectes, dels companys… Ja només estar una mica més present en les converses, a les reunions, en el que fas, sense preocupar-se tant en el després, t’ajuda a gaudir més.

Anna – No estar tan orientat als resultats, a l’objectiu?

Celia – Si. Si he de fer això, donc vaig a fer-ho bé i gaudint amb els companys i de fer-ho bé. És com una roda, comences a meditar i no te n’adones, però les comunicacions són diferents, el que reculls d’una reunió, no tens només present el que tu has de dir, tens una actitud més d’escoltar, …

Anna – Es veu en la relació amb els altres, però també es veu a la feina, oi? Estás més centrat i els resultats són millors.

Celia – Si, tal qual.

Anna – Jo recordo una època que treballava molt, la meva situació personal era complexa, estressant, amb crèdits per pagar, la meva filla era petita… i me n’nava a dormir amb l’ordenador al llit i m’aixecava d’hora i seguia… I un metge, en Perez-Calvo, em va dir que havia de fer el contrari. A les 20h parar de traballar i parar de fer servir tecnologia, preparar-me per dormir, perquè el son fos realment reparador. Em va explicar que era imprescindible descansar, perquè quan dormim les coses es recol.loquen i pel matí ets mil vegades més efectiu. I ara parlant amb tu, em transmets una mica això. Sembla una contradicció perquè pares, però és que ets molt més efectiu.

Celia- Tal qual. Quan descansem, estem més frescos. El mindfulness a mi m’aporta això. Quan dormim bé, pel matí és quan més fresc estàs. Quan practico diferents moments de mindfulness durant el dia em passa el mateix com quan t’aixeques pel matí. La reunió següent l’afrontes més preparat o sense arrossegar altres temes. I sense voler.

Anna – I practiques abans de sortir de casa i ja et serveix per tot el dia?

Celia – A diferents moments de la meva vida, ho he anat fent diferent. Ara tinc filles i ara el que em passa molt sovint és que els hi costa dormir i el que m’ha anat molt bé és meditar al costat d’elles. Només el fet d’estar present a elles les calma i és el meu moment. Ara que són més grans, he tornat als matins i el que em funciona molt bé, són els petits moments, de vegades et venen pujades d’stress i a mi em va molt bé parar,  3, 4, 10 minuts i fer una mica de mindfulness.

Anna – Perquè clar, de vegades el que passa és que tu estàs centrat però et trobes algú que et contagia els seus nervis, la seva preocupació.

Celia – Totalment, Això passa a les reunions també. Algú està molt nerviós o pateix i se t’acaba encomanant. Jo abans d’entrar una reunió em centro i sóc conscient de com el meu estat emocional afecta als altres.

“És com una roda, comences a meditar i no te n’adones, però les comunicacions són diferents, el que reculls d’una reunió, no tens només present el que tu has de dir, tens una actitud més d’escoltar…”

Anna – I tu vas estar treballant vint anys a Microsoft, ara no hi treballes i el que fas és acompanyar a les empreses a integrar-hi el mindfulness?

Celia – El que em va passar, no sé si és la casualitat o causalitat, però en sortir de Microsoft vaig conèixer una organizació que es dedica a introduir el mindfulness a les empreses i buscaven persones que tinguessin experiència meditant però que també haguessin treballat en el món de la multinacional, més que res per poder empatizar, per poder entendre els reptes que tenen a les empreses… I no era el que volia fer originalment, però vaig pensar, «aquí puc aportar algo».

Anna – I la teva experiència acompanyant empreses quina és? les persones estan receptives? mindfulness potser entra millor que meditació?

Celia – Totalment, no mencionem la meditació perquè s’associa al ioga, a l’espiritualitat… El mindfulness ha anat molt bé a molts entorns, al món clinic, al món del ioga, … S’ha popularizat. De fet parlem molt d’entrenament de l’atenció. Atenció i consciència. Però primer per guanyar consciènca, has de saber gestionar la teva atenció.

Anna – I per introduir mindfulness a l’empresa ha de ser que algun dels fundadors estigui interessat, oi?

Celia – Si, quan trobem ùn lider que realment vol fer un canvis és quan funciona.  I també ens hem desmarcat d’anar a una empresa i fer una xerrada de mindfulness per inspirar.

Anna – La pràctica és el que interessa

Celia – La pràctica i jo diria que l’hàbit. Jo no vaig canviar en tres dies. Són anys de pràctica. Per això el que ens agrada és fer un programa d’almenys 8 setmanes, mínim 21 dies que és quan integres un hàbit.

Anna – Però llavors com funciona? jo treballo en una empresa, m’ensenyen això, em proposen un canvi d’habit, però en el fons sóc jo que ho he de fer com a persona, no és l’empresa. I he d’estar desposada a provar-ho.

Celia – El que ens agrada és acompanyar a les empreses i a les persones. Primer és la motivació, si no entens en que et pot beneficiar no ho faràs. Les persones necessiten dades científiques, veure que altres empreses ho han fet i que els funciona.

Anna – Que mesuren?

Celia – Estudis. Convidem a universitats perque mesurin l’abans i el després, fem enquestes… És de la materia en que més estudis  hi ha. Està molt investigat a EEUU i a tot arreu. És important que la gent sàpiga això i després si tens la motivació, lo següent és el canvi d’hàbit.

….

ENTREVISTA COMPLERTA AL PODCAST D’ARTCHIMBOLDI MODERN LEADERS PODCAST 

Share this article via: