Casiana Monczar

JOGUINES GRAPAT

Joguines Grapat és una empresa familiar de joguines de fusta precioses. La van fundar la Casiana i el seu marit en Jordi, a Figueres on viuen, fa només cinc anys. Van començar fabricant-les a casa i enviant-les personalment per correus. Ara ja són més de persones, venen a tot el món i tenen llista d’espera!

Anna – Joguines Grapat és Casiana? Casiana i Jordi?

Casiana – És tota la familia.

Anna – És un reflex de tota la família. La vostra manera de veure el món, la vostra personalidad, el que us agrada, … Esta molt liga, oi?

Casiana- És un projecte orgànic. Si no hagués fet joguines, hagués fet oli, seria el mateix procés.

Anna – I com ho heu fet vosaltres quan hều anat contractant gent perquè no es perdés aquesta personalitat?

Casiana – Vas revisant les essències. Sempre hi ha un marc de contenció, el «por aquí no paso». I a dins d’aquest espai…

Anna – Què vols dir? per entendre-ho, un marc de contenció vols dir a nivell de valors?

Casiana – A nivell de tot, de manera de funcionament, internament, técnicament, en relació a la fusta, al vincule amb el nostre equip, en els nercats en els que estem presents…

Anna – Tot això vosaltres teniu molt clar els vostres principis

Casiana – Totalment.  Jo tinc un marc, tinc la via del tren, que medeix 2 m d’amplada i jo em vaig movent

Anna – I és lo mateix personal, que per empresa?

Casiana – És tot el mateix. Per Això quan algun client ens diu: «cơm ho feu perquè el discurs de l’instagram sigui el mateix que la llum de la foto, el mateix que l’stand de la fira de Nuremberg?»  Perquè fem el que ens agrada. Jo he posat a la fira el banc de fuster que m’agrada … i és en realitat un camp orgànic.

Anna – Us surt de dins. No us imposeu el ser sostenibles, ja us surt de dins.

Casiana- És com vivim. El que passa és que pel camí t’has d’anar fent preguntes. Poso un exemple, quan vam començar, el producte que tenen bossetes de tela a dins, i vam veure que un camí era tenir un cotó certificat i un altre camí, ens vam enterar en aquest procés de buscar la tela a nivell productiu, que hi ha grans marques que a la que troben en aquests rotllos de no sé quants metres, trogen una petita tara, si el posen a la màquina es trobaran que la prenda té una taca, el que fan és agafar tot el rollo i el tiren al mar. En aquest marc de contenció, de fer-nos preguntes continues, vam arribar a la conclusió que preferia recuperar aquestes teles encara que tinguessin poliéster (no era el cas, eren de cotó),  que anar a buscar un cotó certificat. Això és un exemple. Aquest és el marc de contenció.

Anna – És el marc de contenció més el fer-te preguntes continues.

Casiana – Exacta. En un moment donat aquesta possiblitat sens va acabar i vam anar a buscar el cotó certificat. Però durant molts anys vam decidir que preferia recuperar un rebuig per donar-li una altra vida. A pesar de que potser hi havia alguna bossa negra i el negre és tremendament heavy arribar a tenir-lo en quan a tints, etc…

“si tinc un treballador feliç, brillarà, si l’he d’arrossegar perquè faci una tasca,s’apagarà”

Casiana – Hi ha moments que dubtes i et dius stop, parem i pensem.

Anna – Llavors quan entren persones de fora a l’empresa, és un altre punt de reflexió, oi? Com garantir aquesta essència. Entenc que va evolucionant, us aneu qüestionant coses, però d’alguna manera com fer que la vostra essència familiar s’allargui a totes les persones que hi treballen.

Casiana –  Fins l’any passat que vam tenir un gran canvi a l’empresa, demanàvem a les persones que havien d’entrar que estimessin casa nostra. No demanàvem res més, ni estudis, … el requisit era que s’estimessin casa meva i com estimar requeria un temps, els donaríem un temps. I quan no s’ha donat aquesta persona no ha pogut continuar al nostre costat. Però és algo que aconseguim força.

L’any passat vam haver una incorporació de molt personal junt i vam sentir que això ja no era molt demanable. Quan al cap d’un temps, que ja havia passat el pic de feina i ja no necessitàvem tanta gent, hem anat present decisions, qui en quests mesos estima casa meva? qui la respecta? es queda, qui no s’hagi pogut estimar casa meva, segurament no.

Anna – Té a veure amb treballar essent feliç, oi? L’objectiu és que tothom treballi feliç

Casiana – Hi ha un punt bastant curiós, que jo no he entès mai, de molta inocència meva, perquè jo tinc un punt molt naïf i molt innocent i és que estem com capficats que si el nen li agrada molt el futbol, el portem a piano, que no sigui tan de futbol i en realitat quan comprenem profundament que som bons per això que ens agrada fer…

Anna – Més natural, més orgànic

Casiana – Si li preguntes a la teva filla: què t’agrada fer? segurament serà molt bona en allò que li agrada fer perquè hi troba plaer. Jo intento mirar el nostre equip d’aquesta manera. La gent entra a treballar i no té una tasca el 100% delimitada i concreta, de vegades ni tan sols un sou delimitat i concret, ho anem creant junts. Si la imatge és un arbre, si tu entres a ser part d’quest arbre i ets molt bo regant l’arbre, Grapat et dóna la possiblitat de regar-ho i tu seràs feliç perquè és el que t’agrada fer. És com molt bàsic, per això de vegades em comfón la vida.

Anna – Sembla que compliquem les coses.

Casiana – Si t’agrada fer això és perquè desenvoluparàs tot el teu potencial

Anna – I la gràcia és quea l’empresa ho puguis fer.

Casiana – I jo com empresa si tinc un treballador feliç, brillarà, si l’he d’arrossegar perquè faci una tasca,s’apagarà. I per mi això és bàsic. I lo més preciós és que si la Carol és molt bona en el control de qualitat (en regar), de sobte ella va veient que la companyia del costat escala l’arbre per pujar a la branca, perquè se li dona bé. I lo preciós, lo màgic, és que quan la Kity és bona muntant packaging diu, jo també vull aprendre’n. I ella és bona regant, però vol aprendre una altra cosa.

Anna – I aquí ho poden fer.

Casiana – Si, per això anem una mica com dissenyant. Si que en aquest temps és veritat que ens vam trobar que potser amb tanta flexibilitat havia moments d’haver de trobar límits per part de l’empresa i vam començar a crear una mica de  marc. Ens vam voler adaptar molt als horaris de sortides d’escoles, nens, necessitats personals i en un moment ens vam trobar que la necessitat de Grapat  estava en dècima posició. I vam haver de començar a marcar alguns límits.

Anna – Sempre és un equilibri, igual que quan parlem del cap i el cor, també és un equilibri.

Casiana – Hem hagut de dir: «un moment, que aquestes hores hi ha unes tasques concretes que s’havien de desenvolupar» i s’han de centrar.

Anna – I vosaltres el creixement com el viviu? perquè entenc que arriba un moment que també t’ho qüestiones com a empresa… té sentit? no té sentit? l’objectiu és créixer? per què? hi ha algo aquí, oi?

Vosaltres heu crescut molt, amb 5 anys heu passat de 0 a 40 persones i factures quan?

Casiana – Som 32 treballadors i facturem 3,3M€

Anna – I això en 5 anys. El vostres creixement és exponencial i dius que teniu llistes d’espera, tot indica que continuare creixent, oi?

Casiana – Hi ha una estadística que diu que els primers 5 anys tanquen el 80% de les empreses, «fiuu» ja ho hem passat i no hem tancat i tot indica que no passarà.

Anna – Però vosaltres volley créixer?

Casiana – És que aquí hi ha un tema també que … tu tens una filla, oi?

Anna – Si

Casiana – I quan era petita gatejava, i va arribar un dia que es va posar dempeus i  va començar a caminar, si en aquell moment li haguessis dit, no caminos, gateja, no l’haguessis pogut aturar, perquè créixer és orgànic. Llavors, nosaltres anem controlant el creixement, perquè en aquest marc de contenció que et deia, hi ha una serie de coses amb les que no volem anar a produir a segons quina països perquè no se’n asseguren les condicions dels treballadors, per exemple, no volem treballar amb fusta que no vingui de boscos sostenibles, no volem externalitzar processos… en aquest marc, l’empresa va creixent, perquè ho anem controlant, perque si atenguessim a tots els que ens volen i haguessim d’atravessar aquesta frontera… pero es antinatural no creixer.

Anna – Almenys ara, en el futur ja veurem.

Casiana –  Segurament per sempre, lo que passa és que poster no cal créixer el 150%…

….

ENTREVISTA COMPLETA EN EL PODCAST DE ARTCHIMBOLDI MODERN LEADERS PODCAST 

Share this article via: